Una ofensiva contra la llengua
Els darrers mesos s’han succeït atacs sistemàtics contra la llengua catalana arreu dels territoris, que s’han intensificat arran de l’Avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), l’anomenada “Llei Wert”. Enfront d’aquest ofensiva, CCOO decideix manifestar-se en defensa de llengua catalana i els drets lingüístics del la ciutadania.
Els governs conservadors i centralistes a l'Estat i a les autonomies estant plantejant una ofensiva, una involució, que pretén desmuntar els avenços normalitzadors realitzats en els darrers 30 anys. Volen imposar una concepció uniformadora i homogeneïtzadora a tot l’Estat espanyol.
En els territoris on governa el PP, s’exerceix una persecució contra la llengua pròpia a través de canvis legislatius i polítiques limitadores de l’ús i l’aprenentatge del català.
També es pretén obtenir els mateixos resultats a través de lleis estatals o la lluita als tribunals de justícia, pr
esentant recursos i entorpint la normalització.
Enfront d'aquesta situació CCOO referma el seu comprimís amb la llengua i situa, novament, la defensa de la llengua com un dels objectius en el marc de la lluita pels drets socials.
El coneixement de la llengua és un dels factors de cohesió social
Des del seu inici i per ser un dels seus principals propòsits, el nostre sindicat ha estat un lloc de trobada de treballadors i treballadores, nascuts ací i vinguts d'altres indrets, que ha fet de CCOO un instrument decisiu per la cohesió social. Això s'ha fet des d'una cultura sindical que té un fort convenciment que allò que ens uneix a tots els treballadors i les treballadores, més enllà de totes les diferències de caràcter cultural i de llengua, és un fort vincle social.
En aquest sentit, el sindicat considera que el coneixement i l'ús del català és un dret de ciutadania -un dret de totes les persones que resideixen i que les administracions han de garantir.
No podem oblidar que el coneixement de les llengües oficials és un factor de cohesió social, ja que facilita l'accés de les persones a altres drets bàsics, com el dret al treball, la salut, l'educació i la participació, i, alhora, propicia la integració social, en la mesura que actua com un element de relació amb la societat.
En aquest sentit les polítiques de promoció de l'ús de la llengua no es poden desvincular de les polítiques de millora de la qualitat de l'ocupació, de millora de l'educació o de l'accés a un habitatge digne, entre altres serveis bàsics. Des del nostre punt de vista, l'ampliació dels drets socials de ciutadania i la generalització dels nivells de benestar reforcen la cohesió i la complicitat en l'ús de la llengua pròpia.
La llengua un dret de ciutadania
CCOO defensem un model lingüístic i educatiu que garantisca la normalització de la llengua pròpia del territori. Els ciudatans que viuen als nostres territoris tenen el dret a conèixer i usar la seua pròpia llengua.
Les polítiques lingüístiques han de garantir aquest dret de tot ciutadà a poder usar amb normalitat la seua llengua en qualsevol àmbit de la vida pública.
Per això són imprescindibles polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la llengua pròpia, per fer present el català a les administracions, a l’escola, als mitjans de comunicació, etc. i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.
Un model educatiu per construir comunitat i convivència
.jpg)
L’educació juga un paper central en la normalització lingüística i cultural i resulta imprescindible una política educativa integradora i que garantisca el domini de les llengües del país. No que faça desaparèixer els programes d’immersió lingüística, i trenque de soca-rel la seua normalització a través de l’ensenyament. També que establisca les bases d’una societat sense fractures amb cohesió social i cultural, sense discriminacions ni segregació per comunitats lingüístiques i culturals.
En definitiva, la distribució de l'alumnat per models indueix una classificació tant socioeconòmica com cultural, que les polítiques d'equitat pretenen evitar. Es tracta de garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat independentment del seu origen i la seua llengua familiar o habitual.
Però per garantir aquests objectius de domini lingüístic i cohesió social són també necessàries polítiques culturals i lingüístiques més enllà de l’escolarització. La normalització de la llengua està íntimament vinculada a la construcció d’una comunitat amb cohesió social i diversitat cultural.
Les polítiques educatives, lingüístiques, culturals i les polítiques socials han d’anar de la mà. Les retallades de recursos per a desenvolupar aquestes polítiques integrals d’atenció a les persones estan avui, fortament amenaçades.
En aquest sentit és paradoxal com la involució conservadora aprofita el moment per treure drets de ciutadania entre d’altres els drets lingüístics.
D'altra banda, cal tenir en compte que la diversitat de la població actual és una oportunitat per a construir una nova identitat basada en un projecte col•lectiu, que s'obri al multilingüisme. Aquesta política s'ha de desenvolupar amb la promoció, la protecció i la preservació de la diversitat lingüística i cultural com un factor de riquesa i amb la sensibilització de la població en general sobre els valors positius de la diversitat lingüística i de la preservació del patrimoni lingüístic col•lectiu.
Així construirem una nova identitat en què el factor de cohesió social estarà basat en un projecte comú de millora del benestar de les persones, i que inclou la llengua entre altres elements igualment importants.
Això doncs des de les CCOO de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.
Reclamem unes polítiques lingüístiques pels nostres territoris que permeten avançar en la normalització de la llengua pròpia.
Reclamem unes polítiques socials que permeten incorporar els drets lingüístics i culturals al bagatge formatiu de tota la ciutadania.
Reclamem un model educatiu integrador i sense separació de l’alumnat per motius lingüístics, socials, ètnics i o culturals.
CCOO aposta perquè el català, com a llengua pròpia del territori, siga una llengua compartida per tothom, perquè siga veritablement una llengua d'acollida en una societat que garantisca la igualtat de drets i de deures de tota la ciutadania.
25 d’abril de 2013
Campaña “Aturem la LOMCE” de les Federacions d'Educació de Catalunya, Illes Balears i País Valencià
