VOT PARTICULAR DE LA FE CCOO PV al Consell Escolar autonòmic valencià
Vot particular presentat per Miguel Àngel Puig al CECV com a representat de la FE CCOO PV davant l'Ordre per la qual es desenvolupa el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre
VOT
PARTICULAR:
Des de la FE CCOO PV demanem la retirada de
l’orde i el seu pas de nou per la negociació amb els agents socials implicats
en la defensa del patrimoni lingüístic valencià així com per la Mesa Sectorial.
La qüestió fonamental resideix en que
l’administració defensa la necessitat de buscar un equilibri, però en el tema
de la llengua buscar un equilibri és perpetuar la desigualtat. El increment de
l’ús social del valencià aconseguit en els últims anys disminuirà a marxes
forçades amb l’aplicació d’una normativa que no s’ha consensuat amb tots els
estaments implicats.
A més aquesta orde va en contra de la necessitat
expressada en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües
minoritàries i fins i tot de l’estatut d’autonomia que al seu article sext,
concretament en el punt cinquè diu “S’atorgarà especial protecció i respecte a
la recuperació de valencià”. Una llengua, que segons un recent estudi de la
Universitat Valencia, es troba en un vertader perill d’extinció ja que s’ha
valorat que poden quedar-li cinquanta anys d’existència si no s’actua a través
de polítiques de conservació i consideració específica.
Sol·licitem, a més, que s’estableixi un
calendari de reunions que permeta un anàlisi de la realitat actual en que es
troba l’aplicació dels programes plurilingües, de la realitat social i de la
greu amenaça que pateix el valencià, principal exponent de representació de la
cultura i de la identitat del poble valencià i que una vegada més es veu
amenaçat per aquesta administració.
L’avaluació positiva dels programes enriquits
que es venien desenvolupant prèviament a la publicació del decret de plurilingüisme
ens indiquen que aquell era el camí a
seguir, dur a tota la societat a un model plurilingüe que sols s’ha provat en
tres centres educatius, del que no coneixem els resultats, agafant únicament
com a referència una aplicació experimental desenvolupada en circumstàncies
molt concretes i específiques és posar en risc el model lingüístic educatiu de
tota una generació d’alumnes.
Una vegada més la LOMCE ve a interferir en la
realitat educativa de la nostra comunitat, prova palesa d’un govern que elimina
competències autonòmiques i centralitza decisions molt en contra del que
demanda la major part de la societat de l’estat. Ho fa establint per norma la
necessitat de que a més de en les àrees instrumentals s’impartisca un
assignatura més en castellà. Si a això sumem l’aplicació plurilingüe autonòmica
que també planteja la impartició d’un àrea més en anglès la conclusió és ben
clara, el que anem a tindre és més castellà i més anglès a les aules.
En una societat on el valencià sols és requisit
per a treballar a l’àmbit de l’ensenyament públic; on no hi ha mitjans de
comunicació públics que potencien i revitalitzen l’ús de la llengua; on la
globalització i la pressió empresarial sols remarca la necessitat de parlar en
una llengua estrangera, l’aplicació d’aquesta ordre vindrà a marcar un punt i
final en la protecció del valencià.
