Les Federacions d'Educació de Catalunya i País Valencià promouen la #XarxaSolidaritat i suport al professorat en vaga a les Illes Balears i Pitiüses

dimarts, 8 de gener de 2013

Moviment per la Llengua

La llengua catalana

Una llengua, com qualsevol altra?

Una llengua com qualsevol altra? La resposta no presentaria cap dubte si tot ciutadà de la seva terra estimàs el que és seu. Des del segle IX tenim consciència escrita de l'existència d'una llengua coneguda amb el nom de català. I ja no s'hi valen banalitats. La història i la literatura escrita ens donen la raó. Què és una llengua? Allò que ens fa ser qui som... Allò que ens identifica com a poble. I des d'un indret petit, però alhora amb un esperit gran, els parlants ens fem una pregunta tan retòrica com simple: realment és qüestionable l'existència d'una llengua amb la qual nosaltres ens comunicam vivim i sentim?

Tot i els paranys del viatge en la nostra història i les dures pluges que han humitejat la nostra identitat i han intentat afeblir la nostra raó de ser, hem sobreviscut. I amb això, hem persistit com a parlants i éssers que se senten a casa seva.

Per això, pensam que no és ara el moment en què tot això ha de canviar. Si avui existim com a plataforma i entitat és perquè, entre molts altres obstacles i pedres del camí, el nou partit de govern a les Illes es proposa, una vegada més, entre banalitats que s'acumulen en el dia a dia, la modificació de la normativa actual sobre la Llei de funció pública a les Illes Balears , en la qual el català deixa de ser un requisit per obtenir una plaça a l'Administració i es converteix en només un mèrit. Que no ens enganyin! Això només és una excusa per exterminar una història viva i un poble en moviment, per atemptar contra el consens lingüístic dels últims 30 anys i per atacar la llengua com a signe identitari de tota una terra , aquella que ens fa ser qui som. Que no ens enganyin! Aquest és un atac a la llengua disfressat de simple modificació de la normativa actual. Cal fer un repàs a la història amb la nostra memòria, viatjar en el temps fins a l'any 1986 i saber que el consens per l'aprovació de la normalització lingüística a les Illes ens ha de bastar per seguir fent feina i per no tenir por d'utilitzar un verb del qual haurem de fer ús en aquests anys que s'aventuren difícils: lluitar.
 
Lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por als atacs exterminadors d'aquesta gent que ara no semblen ser la nostra gent. Si permetem això, no només posam en un seriós i preocupant perill el funcionament de la nostra Administració, sinó que les conseqüències sobre la garantia dels drets lingüístics a les Illes Balears seran immediates, així com la pèrdua de cohesió social i lingüística.

El procés de substitució lingüística és cada cop més imminent, la feblesa d'una llengua normal creix a un ritme desolador i el conflicte intergeneracional no té altre adjectiu que el de terrible. Des de Moviment per la Llengua, es demana la retirada de proposta de modificació de la Llei de funció pública i el manteniment de l'actual Llei de normalització lingüística com a garantia d’igualtat i d’oficialitat jurídiques entre les diferents llengües de l'estat. Des d'aquí, us convidam a adherir-vos a aquesta plataforma i campanya per la llengua. Perquè una llengua no té ni tampoc no entén de colors, perquè una llengua no ha de ser batallada ni barallada, una llengua no ha de ser minoritzada per ser minoritària; una llengua, senzillament, ha de ser. No callarem, perquè callar ara és mentir. I som transparents, som gent valenta i, des de qualsevol indret, refarem el nostre dret de parla, el nostre dret a l'existència com a parlants d'una llengua, la catalana. Perquè com deia Baltasar Porcel, "la llengua tenim la nostra força"; perquè com clamava Víctor Alexandre, "quan la llei no és justa, és de justícia transgredir la llei". I perquè ho va deixar ben clar Joan Fuster, "estem farts d'haver de demanar perdó per existir".

En català, ara i sempre més!