La justícia dona la raó a les mares i pares que demanen ensenyament en valencià front a la negativa de l’administració
La sentència deixa a les clares que la política de la conselleria ni preserva l’equilibri ni respecta la decisió de la comunitat educativa
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha donat la raó a un pare i una mare d’alumnes del Col·legi Públic "Rei En Jaume" de Xirivella que recurrien perquè la Conselleria d’Educació els negava la implantació d’una línia d’immersió lingüística en valencià al centre.
L’argumentació de l’administració educativa per negar l’autorització de la línia en valencià descansava en què si es concedia eixa línia es trencava l’equilibri d’escolarització en les dues llengües oficials a la població.
El Tribunal Superior dóna la raó a les famílies que reclamen la línia d’immersió (PIL) basant-se, principalment, en les deficiències de l’argumentació adduïda per l’administració, ja que s’al·lega que es trenca un equilibri sense plantejar quin és el context sociolingüístic de la localitat i perquè es veurà afectat pel fet d’augmentar en una el número de línies que s’imparteixen en la modalitat de PIL.
El pare i la mare que han guanyat la sentència, han destacat el restabliment del dret a una línia de valencià en el col·legi, i "l'aval i la legitimitat" -diu la sentència- dels consells escolars, és a dir, de tota la comunitat educativa, en la seua capacitat de decisió per a la reclamació de la línia en valencià. Des del punt de vista de la FE CCOO PV valorem que la sentència és un colp ben dur a la línia política seguida per l’administració educativa en el sentit que desemmascara el seu intent de fer-nos creure que es busca l’equilibri en les dues llengües oficials, quan en realitat el que s’està fent, des de la conselleria de Mª José Català, és limitar l’accés de les famílies a l’ensenyament en valencià.
Igualment, des de CCOO PV valorem com a molt greu que l’administració estiga seguint en la pràctica la política de reduir el nombre de línies en valencià (i si pot destruir-les, com amenaça el decret de plurilingüisme) basada en fal·làcies i arguments vacus - com mostra la sentència - en lloc de defensar i promoure l’ús de la nostra llengua com manen la constitució i el propi estatut d’autonomia.
La decisió que intentava anular l’administració educativa havia estat presa al Consell Escolar del Centre i havia estat avalada pel Consell Escolar Municipal de Xirivella i per la mateixa Inspecció Educativa. En aquest senti, també destaquem que la Conselleria veu així impugnada, des de la defensa de la legalitat, la seua pretensió de ser la única veu de la ciutadania i l’Alt Tribunal li recorda que la decisió agafada en els òrgans de participació reflecteix la realitat sociolingüística de la població i que no es pot atemptar contra ella unilateralment emparant-se en declaracions sense base real.
La nostra Federació d’Ensenyament valora per tant, que, a l’igual que en el cas de la concertació de centres que segreguen per sexe, l’actual govern valencià pot refer les lleis en virtut de la majoria que ostenta en el Parlament i anar contra la voluntat del poble que diu representar i contra les lleis que constitueixen el consens bàsic del nostre estat de dret, com l’Estatut o la LUEV, però aquesta sentència deixa ben a les clares quin serien els Drets que estarien conculcant i quines les mentides en les quals solen basar els seus abusos legislatius.
L’argumentació de l’administració educativa per negar l’autorització de la línia en valencià descansava en què si es concedia eixa línia es trencava l’equilibri d’escolarització en les dues llengües oficials a la població.
El Tribunal Superior dóna la raó a les famílies que reclamen la línia d’immersió (PIL) basant-se, principalment, en les deficiències de l’argumentació adduïda per l’administració, ja que s’al·lega que es trenca un equilibri sense plantejar quin és el context sociolingüístic de la localitat i perquè es veurà afectat pel fet d’augmentar en una el número de línies que s’imparteixen en la modalitat de PIL.
El pare i la mare que han guanyat la sentència, han destacat el restabliment del dret a una línia de valencià en el col·legi, i "l'aval i la legitimitat" -diu la sentència- dels consells escolars, és a dir, de tota la comunitat educativa, en la seua capacitat de decisió per a la reclamació de la línia en valencià. Des del punt de vista de la FE CCOO PV valorem que la sentència és un colp ben dur a la línia política seguida per l’administració educativa en el sentit que desemmascara el seu intent de fer-nos creure que es busca l’equilibri en les dues llengües oficials, quan en realitat el que s’està fent, des de la conselleria de Mª José Català, és limitar l’accés de les famílies a l’ensenyament en valencià.
Igualment, des de CCOO PV valorem com a molt greu que l’administració estiga seguint en la pràctica la política de reduir el nombre de línies en valencià (i si pot destruir-les, com amenaça el decret de plurilingüisme) basada en fal·làcies i arguments vacus - com mostra la sentència - en lloc de defensar i promoure l’ús de la nostra llengua com manen la constitució i el propi estatut d’autonomia.
La decisió que intentava anular l’administració educativa havia estat presa al Consell Escolar del Centre i havia estat avalada pel Consell Escolar Municipal de Xirivella i per la mateixa Inspecció Educativa. En aquest senti, també destaquem que la Conselleria veu així impugnada, des de la defensa de la legalitat, la seua pretensió de ser la única veu de la ciutadania i l’Alt Tribunal li recorda que la decisió agafada en els òrgans de participació reflecteix la realitat sociolingüística de la població i que no es pot atemptar contra ella unilateralment emparant-se en declaracions sense base real.
La nostra Federació d’Ensenyament valora per tant, que, a l’igual que en el cas de la concertació de centres que segreguen per sexe, l’actual govern valencià pot refer les lleis en virtut de la majoria que ostenta en el Parlament i anar contra la voluntat del poble que diu representar i contra les lleis que constitueixen el consens bàsic del nostre estat de dret, com l’Estatut o la LUEV, però aquesta sentència deixa ben a les clares quin serien els Drets que estarien conculcant i quines les mentides en les quals solen basar els seus abusos legislatius.
