Per la competència lingüística igual i de qualitat a tots els territoris de parla catalana

CCOO sol·licita una revisió de la titulació didàctica de capacitació lingüística per adequar-la a la realitat sociolingüística actual

Les federacions d’educació de Balears, Catalunya i País Valencià acorden instar a l’eliminació de les titulacions de capacitació didàctica en català per a l'ensenyament

D'acord amb les conclusions de les darreres reunions entre les federacions CCOO educació, FE CCOO IB i FE CCOO PV hem estat elaborant una proposta que facilite la mobilitat del professorat acreditat lingüísticament i professional per impartir docència en català entre els territoris que tenim assumit aquest requisit com a exigència per garantir els drets lingüístics i educatius de la ciutadania.

El diagnòstic assolit es bassa en dues constatacions:

D’una banda, s’ha aconseguit l’homologació de la titulació en competència lingüística, que a hores d’ara és un nivell C1 en el marc comú europeu de referència, però es manté l’asimetria dels requisits de capacitació de cada administració educativa. Així, mentre Catalunya solament exigeix la competència lingüística d’aquest nivell C1, Balears i País Valencià mantenen titulacions de capacitació afegides i diferents en cada administració autonòmica.

De l’altra s’ha valorat, juntament amb consultes en l’àmbit pedagògic i lingüístic, el canvi de context sociolingüístic produït des de la normalització establerta al món educatiu i social des dels primers estatuts d’autonomia després de la transició democràtica i les diferents legislacions educatives i lingüístiques. En aquest sentit, hi ha coincidència en el sentit que amb una competència lingüística en català corresponent al nivell C1 una persona amb formació pedagògica corresponent al nivell que impartirà de la seua especialitat no necessita cap altra formació didàctica específica en cap de les llengües pròpies de la seua autonomia.

Recordem que acreditar el nivell C1 significa que la persona així acreditada és capaç de comprendre una àmplia varietat de textos extensos i amb cert nivell d'exigència, així com reconéixer-hi sentits implícits. Sap expressar-se de manera fluïda i espontània sense mostres molt evidents d'esforç per trobar l'expressió adequada. Pot fer un ús flexible i efectiu de l'idioma per a finalitats socials, acadèmiques i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes de certa complexitat, mostrant un ús correcte dels mecanismes d'organització, d’articulació i de cohesió del text. I per tant pot desenvolupar-se en la seua tasca docent en qualsevol de les dues llengües cooficials del seu territori.

En conseqüència, les tres federacions dels territoris esmentats hem acordat instar a les administracions educatives respectives a eliminar el requisit de la capacitació didàctica en la llengua pròpia per accedir a cap lloc docent.

Igualment, considerem que en el context multilingüe en el qual es desenvolupa actualment l’educació és necessari incentivar i fomentar la formació en competències lingüístiques diverses i també en l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües en les seues diverses aplicacions i àmbits: TIL, TILC, AICLE, etc. Instem per tant a les administracions autonòmiques que reconeguen com a mèrits en els concursos administratius (trasllats, complements per formació, oposicions, promoció interna, etc.) les capacitacions que fins ara s’han anat impartint, les diverses acreditacions en el marc comú europeu de referència i la formació en Tractament Integrat de Llengües i Continguts.

 

Proves lliures per a la capacitació lingüística al País Valencià

Des de l'inici del setembre d'aquest any, al professorat que vulga accedir a alguna plaça d'ensenyament obligatori, batxillerat o formació professional del País Valencià se'ls exigeix la titulació administrativa que anomenem "capacitació en valencià".
Aquesta capacitació s'obté de diverses formes i equival a una capacitació lingüítica de nivell C1 en català en el marc europeu comú de referència per a les llengües, més un curs lingüístico-tècnic de caire didàctic.

A instància de CCOO PV i altres organitzacions sindicals i socials s'ha ampliat l'oferta de possibilitats d'obtenir aquesta titulació per a facilitar l'accés també a persones que resideixen fora del territori del País Valencià, de forma que s'ha obert la inscripció a les proves lliures per a la capacitacio per a 2018


Sol.licitud d'inscripció
Des del 16 de novembre fins al 27 de novembre

Tota la informació i inscripcions a l'enllaç
http://www.ceice.gva.es/web/formacion-profesorado/pruebas/cursos-ccdm
I el material per preparar les proves, aqui:
http://cefire.edu.gva.es/course/view.php?id=14644

Recordeu: INSCRIPCIÓ fins el 27 de novembre

País Valencià: exigència de la capacitació lingüística al professorat de Secundària i FP

CCOO aconsegueix protecció per a les persones en borsa i flexibilitat en l’obtenció del requisit

 

El proper 1 de setembre s'aconseguirà, amb la finalització del període transitori marcat per l'Ordre 90/2014, al País Valencià, per fi, la igualtat lingüística pel que fa a les places del professorat en tots els nivells d'educació obligatòria, al batxillerat i a la formació professional. Aquesta igualtat s'assolirà pel fet que totes les places docents estaran catalogades amb els requisits de competència lingüística en les dues llengües oficials del País Valencià: el castellà i el valencià (el nostre català).

La finalització d'aquest període transitori implica l'exigència de la capacitació lingüística al professorat dels nivells esmentats que sol·licite el País Valencià en el concurs de trasllats i també - si atenem a la legalitat estricta - l’expulsió de les borses de Secundària i FP del professorat que no tinga la capacitació en valencià. Davant aquest extrem, CCOO ha aconseguit que es permeta desactivar-se en les adjudicacions de places al professorat interí sense capacitació sense pèrdua del seu lloc a la borsa i se'ls permeta activar-se una vegada presenten el requisit. També ha aconseguit augmentar la convocatòria de cursos i de proves d'acreditació de C1 i capacitació. 

CCOO amb altres organitzacions sindicals, cíviques i partits polítics es va sumar a la iniciativa d'ACPV per una veritable llei d'Igualtat Lingüística

CCOO valora com a una mesura de defensa dels drets laborals la desactivació voluntària de la borsa, per a evitar ser expulsats d’ella. El professorat podrà tornar a activar-se (en el mateix lloc) una vegada tinga el C1 i la capacitació en valencià. La desactivació voluntària no té cap conseqüència dolenta ni respecte al dret de cobrament d’atur ni de cobrament de nòmina. CCOO desacredita qualsevol informació en sentit contrari que us haja pogut arribar.

Sobre la moratòria en l'aplicació de la catalogació de Secundària i FP en valencià, demanada per algun altre sindicat, CCOO considera que eixa petició de moratòria ens situa de nou en l'escenari de confrontació lingüística que busquen interessadament la dreta política i sindical. Destaca a més a més que els terminis es van signar en 2013 amb unanimitat sindical i aleshores ja era un termini tardà quant als drets lingüístics de l'alumnat (recordem que la Lei d'Ús i Ensenyament en Valencià és de 1983).

El sindicalisme de classe defensa els drets laborals (com ara amb la desactivació) i també els drets de ciutadania (com ara amb la catalogació). Aquest debat per tant el considerem tancat i ara és el moment de defensar més formació i més accessible per aquest professorat i millors drets lingüístics per a l’alumnat.

Propostes unitàries d'esmenes a l'esborrany del Decret de Plurilingüisme

La setmana passada STEPV, CCOO-PV i Escola Valenciana van trobar una tretzena de punts en comú per millorar l"esborrany de Decret de Plurilingüisme i, a hores d"ara, també els comparteixen Intersindical Valenciana, FAPA-València, FAPA-Penyagolosa, Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià i la Plataforma pel Dret a Decidir.

Sí al Valencià

L'objectiu fonamental d'aquestes organitzacions, entitats i sindicats és garantir que tot l'alumnat del País Valencià siga veritablement plurilingüe, amb idèntica competència en valencià i en castellà, i tinga un domini acceptable d'anglés.

Entre les mesures més remarcables es troba la supressió dels dos nivells bàsics, mantindre l'intermedi 1 de forma provisional en zones castellanoparlants, l'aplicació d'un calendari més àgil, que en el curs 2017 - 2018 situe els actuals programes plurilingües d'ensenyament en castellà -PPEC- en el nivell Intermedi 2, tant en l'educació pública com en la concertada, i la necessitat que la Conselleria d'Educació planifique la posada en marxa dels diversos programes per assegurar que el valencià siga la llengua vehicular del sistema educatiu valencià que avance envers la cohesió social i territorial del nostre país. Quant a les zones de predomini lingüístic castellà, la proposta d'esmena és incrementar els recursos amb l'objectiu que els actuals PPEC, en Educació Infantil i Primària, puguen, com a mínim, assumir sense dificultats l'itinerari Intermedi 1 i assolir un domini equilibrat de valencià i castellà en acabar 6é de Primària.
Propostes d'esmena a l'esborrany del Decret de Plurilingüisme

 • Reducció del nombre de nivells

Un itinerari amb menys nivells per arribar a l'avançat.
En primer lloc, proposem partir de l'Intermedi 1 com un mínim en casos excepcionals i l'Intermedi 2 com a nivell mínim en general i aconseguir la confluència d'itineraris a 1r d'ESO. Tot l'alumnat en finalitzar 6é de Primària ha de tenir el mateix domini de les dues llengües oficials i una estrangera.
La confluència hauria de produir-se en 1r d'ESO, per tant, cada centre haurà de presentar en el seu Programa Lingüístic de Centre -PLC- un programa sistèmic en el qual es marca el camí i la seua temporalització per arribar a l'avançat 1.


En concret: si partim de la base que considerem que els dos nivells bàsics i l'intermedi 1 no responen a l'objectiu de formar un alumnat realment plurilingüe, i el proposat nivell Intermedi 1 només s'hauria d'impartir en casos molt excepcionals sempre de manera provisional, la nomenclatura hauria de revisar-se, ja que el nivell que nosaltres considerem mínim o bàsic és el que correspon en l'esborrany de Decret a l'Intermedi 2.

• Calendari d'aplicació

Massa lent, proposem aquest calendari:
Curs 17-18
Els actuals PPEV en Educació Infantil i Primària passen directament tots els nivells a Avançat.
Els actuals PPEC en l'educació pública i concertada passen directament tots els nivells a l'Intermedi 2.
Els actuals PPEC en Educació Infantil i Primària que parteixen d'un nivell inferior de valencià, aplicaran a tots els nivells l'Intermedi 1, i rebran més recursos per poder assolir els mateixos objectius que la resta en un temps que s'acorde amb les entitats i sindicats i incorporar al decret o al seu desenvolupament
Curs 18-19: Primer i segon d'ESO
Curs 19-20:Tercer i quart d'ESO
Curs 20-21: Batxillerat i cicles formatius

• Formació Professional i Formació de Persones Adultes

Garantir la continuïtat de l'ensenyament en valencià en aquestes etapes educatives, tot incrementant la presència del valencià en aquests ensenyaments.

• Participació i coordinació als CEMs

Els diferents nivells que puguen oferir-se en cada localitat o zona escolar han de ser coordinades des del CEM. No es pot fiar solament a la competència entre centres per la qualitat l'accés a una educació de qualitat en llengües en cada barri o localitat.
Al CEM participa la comunitat educativa i des d'ell s'ha de poder coordinar el disseny global de l'oferta dels diversos models lingüístics.

• Revisió del perfil lingüístic del professorat de Secundària

Cal una revisió del perfil lingüístic del professorat de Secundària. (El professorat de Secundària a l'any 2017 ha de tenir la competència lingüística per desenvolupar correctament el seu treball).

• Article 19, PLC

Punt 3.2.- Detallar com a norma a complir que «totes les persones no docents que treballen al centre educatiu que interactuen amb l'alumnat han de tenir la competència adient en valencià.».


• Hora de competència comunicativa oral

Cal afegir-la a les àrees de valencià o anglés per treballar totes les competències lingüístiques de manera globalitzada en el temps dedicat a cada àrea.

• Avaluació

Article 22, 40 i 41: caldria posar «cada dos cursos» en lloc de «cada quatre.»

• Campanya de matriculació

Cal fer un campanya informativa molt forta per explicar bé que:
a) no partim de zero, sinó que portem més de trenta anys treballant el plurilingüisme, i, per tant,
b) tenim comprovat i existeixen estudis publicables que demostren que l'aprenentatge de llengües equilibrat només està garantit en els programes que donen preeminència a la llengua minoritzada.
c) Cal dotar de suficient nombre de llocs de treball les assessories de valencià per garantir la promoció i informació dels programes lingüístics.

• Formació del professorat

Cal que el professorat no només reba formació en llengües, sinó també en plurilingüisme, treballat des d'un punt de vista global i integrat, i no com una simple juxtaposició de llengües (TIL i TILC).

• Acreditacions

A banda de les acreditacions que estan previstes per al nou Programa, s'hauria de plantejar des d'ara mateix la possibilitat d'homologar els coneixements lingüístics adquirits fins a 4t d'ESO amb el B1 de valencià.

MÉS ENLLÀ DEL DECRET, TEMES A TENIR EN COMPTE PEL GOVERN

- Derogar la LOMCE: Alguns aspectes d'aquest Decret estan viciats de base per imposició de la LOMCE que caldria derogar urgentment. Per això, les entitats i els sindicats demanen el Consell que actue davant el Govern i les Corts Espanyoles i la Conferència Sectorial d'Educació per fer-ho efectiu.

CCOO PV proposa a ACPV un protocol de col•laboració per a avançar en el requisit i la capacitació lingüística

Juan Cruz, secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC CCOO PV), i Bernat Asensi, secretari de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de CCOO PV, han mantingut una reunió amb Toni Gisbert, gerent d"Acció Cultural del País Valencià (ACPV), en la qual han acordat avançar en l'elaboració d'un protocol de col•laboració entre ambdues organitzacions, obert a noves adhesions. L'objectiu és impulsar l'exigència del requisit del valencià o capacitació lingüística dels empleats i empleades públics de totes les administracions que presten serveis en l'àmbit geogràfic del País Valencià.

ACPV

El sindicat li ha traslladat el seu interés en la defensa del requisit o la capacitació lingüística que defensa Acció Cultural del País Valencià i l'exigència de CCOO PV a acordar amb la resta de sindicats la definició del requisit i com garantir els drets lingüístics de tota la societat valenciana. “No pot quedar-se en una qüestió de bones voluntats i declaracions ben intencionades, tampoc considerem que obrir guerres per la llengua, les banderes o els símbols ens ajude a avançar en la normalització lingüística real”, assegura Cruz.
 
Recorda el sindicat que, dins del procediment d'accés a la funció pública valenciana, prevalen uns principis bàsics i generals d'igualtat, de mèrit i de capacitat. Atenent als grups i les seues escales, es modulen els temaris i el contingut de les proves de selecció. La major o menor dificultat de les proves a superar sempre ha d'anar en proporció al lloc que ocuparà en l'Administració i la seua responsabilitat, assegurant sempre i en tot cas que la ciutadania ha de ser atesa en les millors condicions i amb absolut respecte als seus drets lingüístics.
 
Aquests mateixos criteris són els que considera CCOO PV que han d'establir-se per al requisit lingüístic: diferents nivells d'exigència i de dificultat, segons el lloc de treball i les seues funcions. En aqueix sentit, el sindicat sempre ha defensat posicions inequívoques dins dels plantejaments que garantisquen els drets lingüístics i l'ús social de la llengua pròpia del País Valencià.
 
 “Fa falta un compromís ferm per a col·locar el valencià al lloc que li correspon en la societat actual, després d'anys de menyspreu polític, i una voluntat real de les administracions públiques valencianes”, afegeix Juan Cruz. Valora, per tant, la reunió com un avanç en l'objectiu comú de la reparació d'una discriminació històrica.
 

Drets lingüístics i sindicalisme de classe

Al fil de la celebració del dia dels drets lingüístics al País Valencià

CCOO PV és un sindicat de classe i defensa els drets de ciutadania.
Aquesta afirmació se'n deriva dels estatuts de la Confederació Sindical, de les conclusions del seu darrer congrés i de l'adhesió al document "PER UNA NOVA I EFECTIVA LLEI D'IGUALTAT LINGÜÍSTICA".
Aquest document de propostes fou elaborat per ACPV amb la col·laboració de les cinc universitats públiques valencianes i compta amb el suport d'un ampli consens de les organitzacions polítiques i socials més representatives al País Valencià.
Aquesta aposta per la defensa dels drets lingüístics es concreta en aquest document a l'ítem "tot el personal de les administracions competent en les dues llengües" i d'ell se'n deriva la concreció de la nostra proposta sindical relativa al requisit per a la funció pública:
1) CCOO PV defensa els drets lingüístics de tota la ciutadania.
2) La millor manera de defensar aquestos drets és exigir el requisit a l'ingrés a la funció pública.
3) El requisit ha de ser ajustat en el seu nivell acadèmic a l'exigit per al lloc de treball.
4) Per a les persones que ja formen part de la funció pública CCOO PV exigirà un període d'adaptació d'acord amb les facilitats i oferta de formació de l'Administració.

Diverses organitzacions socials ens manifestem a favor dels drets lingüístics el passat 4 de desmebre

Sindicalisme de classe és defensar que per cada dret reconegut de la ciutadania ha d'haver una obligació de l'Administració i en, aquest cas, que per garantir els drets lingüístics cal que l'Administració assumisca l'obligació de respectar-los.

Per contra, sindicalisme corporatiu (i per tant, contrari als drets i interessos de la classe treballadora) és qualsevol d'aquestes dues postures:
- Rebutjar la possibilitat d'establir requisits per a l'Administració basant-se en possibles rèdits electorals o d'acceptació per part d'un sector determinat.
- Atacar les organitzacions socials que opinen de forma diferent per tal d'obtenir rèdits electorals o d'acceptació per part d'un sector determinat, en lloc de treballar en la construcció de propostes que siguen acceptades amb un ampli consens social.

FE CCOO PV defensa la necessitat del requisit lingüístic per a fer efectius els drets de ciutadania

Des de la FE CCOO PV tenim clar que entre els nostres objectius principals i irrenunciables estan la defensa dels drets dels treballadors i treballadores del món educatiu i la defensa del dret a l'educació de tota la ciutadania.

Construïm un canvi en defensa de la classe treballadora.
Construïm un canvi en defensa dels drets lingüístics.