Les Federacions d'Educació de Catalunya i País Valencià promouen la #XarxaSolidaritat i suport al professorat en vaga a les Illes Balears i Pitiüses
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #XarxaSolidaritat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #XarxaSolidaritat. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de juny del 2018

Per la competència lingüística igual i de qualitat a tots els territoris de parla catalana


CCOO sol·licita una revisió de la titulació didàctica de capacitació lingüística per adequar-la a la realitat sociolingüística actual


Les federacions d’educació de Balears, Catalunya i País Valencià acorden instar a l’eliminació de les titulacions de capacitació didàctica en català per a l'ensenyament


D'acord amb les conclusions de les darreres reunions entre les federacions CCOO educació, FE CCOO IB i FE CCOO PV hem estat elaborant una proposta que facilite la mobilitat del professorat acreditat lingüísticament i professional per impartir docència en català entre els territoris que tenim assumit aquest requisit com a exigència per garantir els drets lingüístics i educatius de la ciutadania.


El diagnòstic assolit es bassa en dues constatacions:
D’una banda, s’ha aconseguit l’homologació de la titulació en competència lingüística, que a hores d’ara és un nivell C1 en el marc comú europeu de referència, però es manté l’asimetria dels requisits de capacitació de cada administració educativa. Així, mentre Catalunya solament exigeix la competència lingüística d’aquest nivell C1, Balears i País Valencià mantenen titulacions de capacitació afegides i diferents en cada administració autonòmica.
De l’altra s’ha valorat, juntament amb consultes en l’àmbit pedagògic i lingüístic, el canvi de context sociolingüístic produït des de la normalització establerta al món educatiu i social des dels primers estatuts d’autonomia després de la transició democràtica i les diferents legislacions educatives i lingüístiques. En aquest sentit, hi ha coincidència en el sentit que amb una competència lingüística en català corresponent al nivell C1 una persona amb formació pedagògica corresponent al nivell que impartirà de la seua especialitat no necessita cap altra formació didàctica específica en cap de les llengües pròpies de la seua autonomia.
Recordem que acreditar el nivell C1 significa que la persona així acreditada és capaç de comprendre una àmplia varietat de textos extensos i amb cert nivell d'exigència, així com reconéixer-hi sentits implícits. Sap expressar-se de manera fluïda i espontània sense mostres molt evidents d'esforç per trobar l'expressió adequada. Pot fer un ús flexible i efectiu de l'idioma per a finalitats socials, acadèmiques i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes de certa complexitat, mostrant un ús correcte dels mecanismes d'organització, d’articulació i de cohesió del text. I per tant pot desenvolupar-se en la seua tasca docent en qualsevol de les dues llengües cooficials del seu territori.
En conseqüència, les tres federacions dels territoris esmentats hem acordat instar a les administracions educatives respectives a eliminar el requisit de la capacitació didàctica en la llengua pròpia per accedir a cap lloc docent.
Igualment, considerem que en el context multilingüe en el qual es desenvolupa actualment l’educació és necessari incentivar i fomentar la formació en competències lingüístiques diverses i també en l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües en les seues diverses aplicacions i àmbits: TIL, TILC, AICLE, etc. Instem per tant a les administracions autonòmiques que reconeguen com a mèrits en els concursos administratius (trasllats, complements per formació, oposicions, promoció interna, etc.) les capacitacions que fins ara s’han anat impartint, les diverses acreditacions en el marc comú europeu de referència i la formació en Tractament Integrat de Llengües i Continguts.
 


diumenge, 9 de juliol del 2017

País Valencià: exigència de la capacitació lingüística al professorat de Secundària i FP


CCOO aconsegueix protecció per a les persones en borsa i flexibilitat en l’obtenció del requisit

 

El proper 1 de setembre s'aconseguirà, amb la finalització del període transitori marcat per l'Ordre 90/2014, al País Valencià, per fi, la igualtat lingüística pel que fa a les places del professorat en tots els nivells d'educació obligatòria, al batxillerat i a la formació professional. Aquesta igualtat s'assolirà pel fet que totes les places docents estaran catalogades amb els requisits de competència lingüística en les dues llengües oficials del País Valencià: el castellà i el valencià (el nostre català).


La finalització d'aquest període transitori implica l'exigència de la capacitació lingüística al professorat dels nivells esmentats que sol·licite el País Valencià en el concurs de trasllats i també - si atenem a la legalitat estricta - l’expulsió de les borses de Secundària i FP del professorat que no tinga la capacitació en valencià. Davant aquest extrem, CCOO ha aconseguit que es permeta desactivar-se en les adjudicacions de places al professorat interí sense capacitació sense pèrdua del seu lloc a la borsa i se'ls permeta activar-se una vegada presenten el requisit. També ha aconseguit augmentar la convocatòria de cursos i de proves d'acreditació de C1 i capacitació. 
CCOO amb altres organitzacions sindicals, cíviques i partits polítics es va sumar a la iniciativa d'ACPV per una veritable llei d'Igualtat Lingüística
CCOO valora com a una mesura de defensa dels drets laborals la desactivació voluntària de la borsa, per a evitar ser expulsats d’ella. El professorat podrà tornar a activar-se (en el mateix lloc) una vegada tinga el C1 i la capacitació en valencià. La desactivació voluntària no té cap conseqüència dolenta ni respecte al dret de cobrament d’atur ni de cobrament de nòmina. CCOO desacredita qualsevol informació en sentit contrari que us haja pogut arribar.

Sobre la moratòria en l'aplicació de la catalogació de Secundària i FP en valencià, demanada per algun altre sindicat, CCOO considera que eixa petició de moratòria ens situa de nou en l'escenari de confrontació lingüística que busquen interessadament la dreta política i sindical. Destaca a més a més que els terminis es van signar en 2013 amb unanimitat sindical i aleshores ja era un termini tardà quant als drets lingüístics de l'alumnat (recordem que la Lei d'Ús i Ensenyament en Valencià és de 1983).
El sindicalisme de classe defensa els drets laborals (com ara amb la desactivació) i també els drets de ciutadania (com ara amb la catalogació). Aquest debat per tant el considerem tancat i ara és el moment de defensar més formació i més accessible per aquest professorat i millors drets lingüístics per a l’alumnat.

dijous, 26 de novembre del 2015

Drets lingüístics i sindicalisme de classe

Al fil de la celebració del dia dels drets lingüístics al País Valencià

CCOO PV és un sindicat de classe i defensa els drets de ciutadania.
Aquesta afirmació se'n deriva dels estatuts de la Confederació Sindical, de les conclusions del seu darrer congrés i de l'adhesió al document "PER UNA NOVA I EFECTIVA LLEI D'IGUALTAT LINGÜÍSTICA".
Aquest document de propostes fou elaborat per ACPV amb la col·laboració de les cinc universitats públiques valencianes i compta amb el suport d'un ampli consens de les organitzacions polítiques i socials més representatives al País Valencià.
Aquesta aposta per la defensa dels drets lingüístics es concreta en aquest document a l'ítem "tot el personal de les administracions competent en les dues llengües" i d'ell se'n deriva la concreció de la nostra proposta sindical relativa al requisit per a la funció pública:
1) CCOO PV defensa els drets lingüístics de tota la ciutadania.
2) La millor manera de defensar aquestos drets és exigir el requisit a l'ingrés a la funció pública.
3) El requisit ha de ser ajustat en el seu nivell acadèmic a l'exigit per al lloc de treball.
4) Per a les persones que ja formen part de la funció pública CCOO PV exigirà un període d'adaptació d'acord amb les facilitats i oferta de formació de l'Administració.
Diverses organitzacions socials ens manifestem a favor dels drets lingüístics el passat 4 de desmebre
Sindicalisme de classe és defensar que per cada dret reconegut de la ciutadania ha d'haver una obligació de l'Administració i en, aquest cas, que per garantir els drets lingüístics cal que l'Administració assumisca l'obligació de respectar-los.

Per contra, sindicalisme corporatiu (i per tant, contrari als drets i interessos de la classe treballadora) és qualsevol d'aquestes dues postures:
- Rebutjar la possibilitat d'establir requisits per a l'Administració basant-se en possibles rèdits electorals o d'acceptació per part d'un sector determinat.
- Atacar les organitzacions socials que opinen de forma diferent per tal d'obtenir rèdits electorals o d'acceptació per part d'un sector determinat, en lloc de treballar en la construcció de propostes que siguen acceptades amb un ampli consens social.
FE CCOO PV defensa la necessitat del requisit lingüístic per a fer efectius els drets de ciutadania
Des de la FE CCOO PV tenim clar que entre els nostres objectius principals i irrenunciables estan la defensa dels drets dels treballadors i treballadores del món educatiu i la defensa del dret a l'educació de tota la ciutadania.

Construïm un canvi en defensa de la classe treballadora.
Construïm un canvi en defensa dels drets lingüístics.

diumenge, 30 de novembre del 2014

El plurilingüisme del PP: destrucció del consens i pobresa cultural

VOT PARTICULAR DE LA FE CCOO PV al Consell Escolar autonòmic valencià
Vot particular presentat per Miguel Àngel Puig al CECV com a representat de la FE CCOO PV davant l'Ordre per la qual es desenvolupa el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre

VOT PARTICULAR:
Des de la FE CCOO PV demanem la retirada de l’orde i el seu pas de nou per la negociació amb els agents socials implicats en la defensa del patrimoni lingüístic valencià així com per la Mesa Sectorial.
La qüestió fonamental resideix en que l’administració defensa la necessitat de buscar un equilibri, però en el tema de la llengua buscar un equilibri és perpetuar la desigualtat. El increment de l’ús social del valencià aconseguit en els últims anys disminuirà a marxes forçades amb l’aplicació d’una normativa que no s’ha consensuat amb tots els estaments implicats.
A més aquesta orde va en contra de la necessitat expressada en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües minoritàries i fins i tot de l’estatut d’autonomia que al seu article sext, concretament en el punt cinquè diu “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació de valencià”. Una llengua, que segons un recent estudi de la Universitat Valencia, es troba en un vertader perill d’extinció ja que s’ha valorat que poden quedar-li cinquanta anys d’existència si no s’actua a través de polítiques de conservació i consideració específica.

Sol·licitem, a més, que s’estableixi un calendari de reunions que permeta un anàlisi de la realitat actual en que es troba l’aplicació dels programes plurilingües, de la realitat social i de la greu amenaça que pateix el valencià, principal exponent de representació de la cultura i de la identitat del poble valencià i que una vegada més es veu amenaçat per aquesta administració.
L’avaluació positiva dels programes enriquits que es venien desenvolupant prèviament a la publicació del decret de plurilingüisme ens indiquen que aquell  era el camí a seguir, dur a tota la societat a un model plurilingüe que sols s’ha provat en tres centres educatius, del que no coneixem els resultats, agafant únicament com a referència una aplicació experimental desenvolupada en circumstàncies molt concretes i específiques és posar en risc el model lingüístic educatiu de tota una generació d’alumnes.

Una vegada més la LOMCE ve a interferir en la realitat educativa de la nostra comunitat, prova palesa d’un govern que elimina competències autonòmiques i centralitza decisions molt en contra del que demanda la major part de la societat de l’estat. Ho fa establint per norma la necessitat de que a més de en les àrees instrumentals s’impartisca un assignatura més en castellà. Si a això sumem l’aplicació plurilingüe autonòmica que també planteja la impartició d’un àrea més en anglès la conclusió és ben clara, el que anem a tindre és més castellà i més anglès a les aules.

En una societat on el valencià sols és requisit per a treballar a l’àmbit de l’ensenyament públic; on no hi ha mitjans de comunicació públics que potencien i revitalitzen l’ús de la llengua; on la globalització i la pressió empresarial sols remarca la necessitat de parlar en una llengua estrangera, l’aplicació d’aquesta ordre vindrà a marcar un punt i final en la protecció del valencià.

diumenge, 16 de novembre del 2014

La Conselleria d'Educació imposa el castellà a l’educació valenciana

A la Mesa Sectorial del dijous 13 de novembre sobre el projecte d’Ordre per desenvolupar l'autorització de programes plurilingües  la FE CCOO PV hem fet constar que aquesta proposta fou presentada el curs passat i ja fou rebutjada unànimement per tots els sindicats i per la comunitat educativa

En aquesta reunió hem exigit que, per respecte als drets de treballadores i treballadors i als drets lingüístics i a l’educació de la ciutadania valenciana s'ajornara aquesta negociació i hem defensat la necessitat d’un procés de consens sobre el model de plurilingüisme i la seua aplicació. Aquesta proposta ha estat promoguda també per la resta de sindicats i per les persones que assistien com assessores en nom d’Escola Valenciana. L’administració s’ha negat a escoltar les crítiques i aportacions i també a ajornar l’Ordre o millorar la negociació i el possible consens.
Trancribim la intervenció de la FE CCOO PV a la Mesa

Intervenció de la FE CCOO PV a la Mesa Sectorial d’Educació sobre el projecte d’Ordre per al desenvolupament del procediment d’autorització del projecte lingüístic

La Conselleria d'Educació ens ha convocat a una Mesa Sectorial sobre el projecte d’Ordre per desenvolupar l'autorització de programes plurilingües   amb 48 hores d’antelació. Tot i que és un termini formal, des de la FE CCOO PV valorem i destaquem que la importància d’aquesta normativa per la seua repercussió sobre els drets lingüístics i d’accés a l’educació de tota la ciutadania són motius més que suficients per a que la negociació s’aborde en un moment adequat i amb terminis que afavorisquen la participació de la comunitat educativa.

Des de CCOO PV denunciem, en primer lloc que en aquestos moments, l'esforç sindical està adreçat a garantir la participació, les garanties legals i la transparència del procés electoral sindical. Les eleccions sindicals a l’ensenyament públic no universitari estan convocades per al 4 de desembre i ara mateix és el moment d’ultimar els detalls de l’organització de les meses electorals, la informació sobre com exercir el dret al vot i la campanya per fomentar la participació en el procés
L’administració educativa s’havia compromès a respectar aquest procés i nosaltres a més exigim una campanya institucional per afavorir la participació.
La Federació d’Ensenyament considera per tant, un atac a la legitimitat sindical i a la defensa dels drets de treballadores i treballadors aquesta convocatòria precipitada i en aquest moment.

Pel que fa al projecte d’Ordre, val a dir que la primera proposta fou presentada el curs passat i fou rebutjada unànimement per tots els sindicats i per la comunitat educativa. Els principals motius – defensats per la FE CCOO PV i també per Escola Valenciana - per demanar la retirada d’aquesta proposta foren:
- Que incrementa arbitràriament el nombre d’hores lectives impartides en castellà a totes les línies lingüístiques i això farà impossible d’assolir l’objectiu de la nostra Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de que l’alumant obtinga les plenes competències en les dues llengües oficials del País Valencià.
- Que proposa un model d’exposició lingüística per a l’educació infantil que és un apedaçat o monstre de Frankenstein lingüístic totalment ineficaç pedagògicament.
- Que la consulta que es fa a les famílies sobre la seua preferència de línia lingüística és publicitat enganyosa en no ser vinculant i perquè la preferència de les famílies s’expressa en l’opció marcada en la matrícula de filles i fills.
- Que no hi cap model pedagògic de incorporació d’una llengua estrangera com a llengua vehicular ni, en conseqüència, cap inversió ni disseny per a la formació del professorat en eixa proposta.  

L’administració educativa no ha acceptat cap esmena ni proposta de millora que es va presentar per aquesta organització sindical en la Mesa Tècnica i per això insistim en que es tracta d’una imposició més sobre el sistema educatiu valencià per part d’un govern aliè a les necessitats, demandes i drets de la ciutadania; i per aquest motiu també, reiterem les nostres altres al·legacions principals a aquest projecte:
- Aquesta Ordre si es publica tal i com es presenta a la Mesa no servirà per a assolir l’objectiu que estableix la LOMCE en l’article 2: la capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n’hi ha, i en una o més llengües estrangeres; ja que en el context d’una llengua majoritària i una llengua minoritzada, l’únic model d’ensenyament en llengües que ha demostrat que pot portar a la capacitació en les dues llengües és la immersió lingüística en la llengua minoritzada. I d’altra banda, la idea de apedaçar les hores lectives en diverses llengües, fins i tot en la mateixa assignatura pot portar, si no augmenta massa la confusió, a incrementar el volum de lèxic que cada alumne posseeix en diverses llengües però no la seua capacitació lingüística en eixes llengües.
- El nostre marc normatiu ja és precís i, tal i com s’ha vist en les darreres sentències contràries a la planificació de l’administració educativa, defensa el dret a l’educació de les famílies. Sembla clar, però, que el que s’està buscant és dotar a l’administració d’un marc jurídic que li permeta impossar impunement el seu disseny educatiu i lingüístic a la ciutadania.
- A l’avaluació proposada a l’article 4.1. No es concreta amb quin criteri ni finalitat serà emprat aquest resultat. No es diu tampoc què es farà si el nivell de competència lingüística és més baix en una de les llengües, si s’incrementarà el nombre d’hores en les quals es parla eixa llengua o si es disminuirà; ni tampoc si s’aplicarà el mateix criteri a les zones castellanoparlants.
- La consulta plantejada a l’article 5 és un model de manipulació política i de falsa participació. La forma més clara de mostrar l’opció lingüística pel que fa a l’educació dels fills és la petició que fan les famílies en matricular-los i els llocs de participació democràtica per definir quins són els programes lingüístics que ha d’ofertar un centre o un municipi són els consells escolars de centre i municipals. En aquesta consulta a més, solament la Conselleria aconsellarà què s’ha de votar i no les associacions en defensa de l’ús del valencià, ni les universitats ni els agents socials ni el mateix consell escolar de centre. Una consulta, finalment, que no serà vinculant sinó l’excusa per imposar els designis de l’administració educativa.
- En relació a l’article 7: tots els drets i objectius destacats a l’inici d’aquesta Ordre no tenen cap efecte sobre una part important dels centres sostinguts amb fons públics. Especialment destacable és la poca o nul·la aposta per l’ensenyament en valencià de centres concertats als nuclis urbans més poblats. Aquesta política col·labora a la segregació de l’alumnat per opció lingüística i redueix la capacitat del sistema educatiu per aconseguir la capacitació lingüística de l’alumnat; totes dues coses en contra dels principis constitucionals i estatutaris.
- La disposició addicional segona imposa un calendari que avança la ideologia de la LOMCE al País Valencià en tant que aplica, abans que siga aplicada aquesta llei orgànica estatal, els seus principis sobre la disminució d’hores d’ensenyament en la llengua cooficial.
- La disposició addicional cinquena sembla una proposta de la inquisició lingüística. És contrari als drets lingüístics bàsics interrogar sobre el nivell d’ús de qualsevol llengua (i no solament les cooficials) per imposar després una o altra opció educativa.

En resum, pel respecte als drets de treballadores i treballadors i als drets lingüístics i a l’educació de la ciutadania valenciana, la FE CCOO PV exigeix la retirada d’aquest projecte d’Ordre i insta a l’administració educativa a postergar la seua redacció i negociació donada la necessitat de tota la societat d’un procés de consens sobre el model de plurilingüisme i sobre la seua aplicació.

L'Administració educativa ha decidit tirar endavant amb aquesta impossició
 

divendres, 13 de juny del 2014

14 de juny: Per un país de tots, decidim escola catalana

Somescola.cat presenta la imatge de la cercavila “Per un país de tots, decidim escola catalana” del 14 de juny

Somescola.cat ha presentat avui la imatge de la cercavila multitudinària “Per un país de tots, decidim escola catalana” del proper 14 de juny. El cartell (descarregar) és obra de l’il·lustrador Joan Turu i destaca l’esperit festiu i reivindicatiu de la convocatòria.

El protagonitzen tres infants que fan un petit pilar amb un cartell de “Som escola!” i un capgròs, que serà un dels símbols de la cercavila.

El cartell inclou la crida “Porta el teu capgròs”, ja que Somescola.cat convida tots els participants a fer-se el seu capgròs per poder-lo estrenar durant la cercavila, que coincidirà amb el final de curs 2013-2014. Així, vol implicar les escoles i entitats d’educació en el lleure mitjançant un projecte pedagògic.

Una segona versió del cartell també mostra l'esperit familiar i transversal de la mobilització, amb diversos elements de cultura popular i animació de carrer.

La mobilització vol aplegar milers de persones de la comunitat educativa i de la resta de la societat civil al centre de Barcelona, el 14 de juny a les sis de la tarda, en defensa de l’escola catalana i del dret a decidir el propi model educatiu.
 


La imatge és obra de l’il·lustrador Joan Turu
i destaca l’esperit festiu i reivindicatiu de la mobilització


La imatge és obra de l’il·lustrador Joan Turu 
i destaca l’esperit festiu i reivindicatiu de la mobilització



dilluns, 3 de març del 2014

Escoles en valencià, mares i pares, Acció Cultural i les comissions obreres treballaran juntes per defensar la llengua pròpia

A iniciativa de la xarxa creada per CCOO a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, les associacions educatives i culturals han acordat intensificar la coordinació i les iniciatives en defensa de la llengua
Trobada al Centre Octubre
Trobada al Centre Octubre
Ahir es va celebrar al Centre Octubre la jornada “mobilització social i defensa de la llengua” organitzada per la #Xarxa Solidaritatde CCOO.

Aquesta xarxa coordina accions i propostes de les confederacions sindicals i les federacions d’educació de Catalunya, Illes i País Valencià i ha organitzat per aquest curs les VIII Jornades de Normalització Lingüistica en format de sessions a diverses localitats a les tres comunitats autònomes.

A l’OCCC es va presentar una taula redona sobre la necessitat actual de la mobilització en defensa de la llengua pròpia i les formes en les quals les principals organitzacions polítiques, socials i cíviques la estem duguent a terme.

Aprofitant aquesta convocatòria, representants d’Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana-FEV, FAPA-València, FE CCOO IB, CCOO Educació de Catalunya i FE CCOO PV mantingueren una reunió en la qual van exposar la seua preocupació per la situació actual del foment de l’us social i normalització lingüística del català i els objectius que com a organitzacions persegueixen en aquest àmbit.

Com a conclusió de la reunió es va destacar la sensibilitat social envers el tema de la llengua i la capacitat de resposta ciutadana que actualment hi ha als tres territoris tant a l’àmbit educatiu com al de defens de la llengua; també es va decidir apostar per una millor coordinació entre les organitzacions i els territoris per tal de dur endavant accions que puguen enfortir aquesta tasca de preservació i foment del patrimoni cultural comú i la defensa dels drets lingüístics a l’àmbit autonòmic, estatal i europeu.

dimecres, 12 de febrer del 2014

El català als territoris de parla catalana. El camí (lent i tortuós) cap a la normalitat lingüística

VIII Jornades de Normalització Lingüística de CCOO
VIURE EN CATALÀ I SENSE CAP RETALLADA
Castelló 30 gener 2014

COMUNICACIÓ
Miguel Àngel Pradilla Cardona


Universitat Rovira i Virgili & Institut d’Estudis Catalans
El català als territoris de parla catalana. El camí (lent i tortuós) cap a la normalitat lingüística
 Aquest és una de les dues comunicacions presentades a la primera jornada cel·lebrada al País Valencià, dins d'aquestes huitenes jornades de normalització organitzades per #XarxaSolidaritat a Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

Es tracta d'un estudisobre la situació acutal de l'ús social del català i també de les perspectives futures.

Aqui disposeu de les diapositives que es van projectar i ben aviat possarem a la vostra disposició la gravació en vídeo de la xerrada.