Propostes unitàries d'esmenes a l'esborrany del Decret de Plurilingüisme

La setmana passada STEPV, CCOO-PV i Escola Valenciana van trobar una tretzena de punts en comú per millorar l"esborrany de Decret de Plurilingüisme i, a hores d"ara, també els comparteixen Intersindical Valenciana, FAPA-València, FAPA-Penyagolosa, Els Verds del País Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià i la Plataforma pel Dret a Decidir.

Sí al Valencià

L'objectiu fonamental d'aquestes organitzacions, entitats i sindicats és garantir que tot l'alumnat del País Valencià siga veritablement plurilingüe, amb idèntica competència en valencià i en castellà, i tinga un domini acceptable d'anglés.

Entre les mesures més remarcables es troba la supressió dels dos nivells bàsics, mantindre l'intermedi 1 de forma provisional en zones castellanoparlants, l'aplicació d'un calendari més àgil, que en el curs 2017 - 2018 situe els actuals programes plurilingües d'ensenyament en castellà -PPEC- en el nivell Intermedi 2, tant en l'educació pública com en la concertada, i la necessitat que la Conselleria d'Educació planifique la posada en marxa dels diversos programes per assegurar que el valencià siga la llengua vehicular del sistema educatiu valencià que avance envers la cohesió social i territorial del nostre país. Quant a les zones de predomini lingüístic castellà, la proposta d'esmena és incrementar els recursos amb l'objectiu que els actuals PPEC, en Educació Infantil i Primària, puguen, com a mínim, assumir sense dificultats l'itinerari Intermedi 1 i assolir un domini equilibrat de valencià i castellà en acabar 6é de Primària.
Propostes d'esmena a l'esborrany del Decret de Plurilingüisme

 • Reducció del nombre de nivells

Un itinerari amb menys nivells per arribar a l'avançat.
En primer lloc, proposem partir de l'Intermedi 1 com un mínim en casos excepcionals i l'Intermedi 2 com a nivell mínim en general i aconseguir la confluència d'itineraris a 1r d'ESO. Tot l'alumnat en finalitzar 6é de Primària ha de tenir el mateix domini de les dues llengües oficials i una estrangera.
La confluència hauria de produir-se en 1r d'ESO, per tant, cada centre haurà de presentar en el seu Programa Lingüístic de Centre -PLC- un programa sistèmic en el qual es marca el camí i la seua temporalització per arribar a l'avançat 1.


En concret: si partim de la base que considerem que els dos nivells bàsics i l'intermedi 1 no responen a l'objectiu de formar un alumnat realment plurilingüe, i el proposat nivell Intermedi 1 només s'hauria d'impartir en casos molt excepcionals sempre de manera provisional, la nomenclatura hauria de revisar-se, ja que el nivell que nosaltres considerem mínim o bàsic és el que correspon en l'esborrany de Decret a l'Intermedi 2.

• Calendari d'aplicació

Massa lent, proposem aquest calendari:
Curs 17-18
Els actuals PPEV en Educació Infantil i Primària passen directament tots els nivells a Avançat.
Els actuals PPEC en l'educació pública i concertada passen directament tots els nivells a l'Intermedi 2.
Els actuals PPEC en Educació Infantil i Primària que parteixen d'un nivell inferior de valencià, aplicaran a tots els nivells l'Intermedi 1, i rebran més recursos per poder assolir els mateixos objectius que la resta en un temps que s'acorde amb les entitats i sindicats i incorporar al decret o al seu desenvolupament
Curs 18-19: Primer i segon d'ESO
Curs 19-20:Tercer i quart d'ESO
Curs 20-21: Batxillerat i cicles formatius

• Formació Professional i Formació de Persones Adultes

Garantir la continuïtat de l'ensenyament en valencià en aquestes etapes educatives, tot incrementant la presència del valencià en aquests ensenyaments.

• Participació i coordinació als CEMs

Els diferents nivells que puguen oferir-se en cada localitat o zona escolar han de ser coordinades des del CEM. No es pot fiar solament a la competència entre centres per la qualitat l'accés a una educació de qualitat en llengües en cada barri o localitat.
Al CEM participa la comunitat educativa i des d'ell s'ha de poder coordinar el disseny global de l'oferta dels diversos models lingüístics.

• Revisió del perfil lingüístic del professorat de Secundària

Cal una revisió del perfil lingüístic del professorat de Secundària. (El professorat de Secundària a l'any 2017 ha de tenir la competència lingüística per desenvolupar correctament el seu treball).

• Article 19, PLC

Punt 3.2.- Detallar com a norma a complir que «totes les persones no docents que treballen al centre educatiu que interactuen amb l'alumnat han de tenir la competència adient en valencià.».


• Hora de competència comunicativa oral

Cal afegir-la a les àrees de valencià o anglés per treballar totes les competències lingüístiques de manera globalitzada en el temps dedicat a cada àrea.

• Avaluació

Article 22, 40 i 41: caldria posar «cada dos cursos» en lloc de «cada quatre.»

• Campanya de matriculació

Cal fer un campanya informativa molt forta per explicar bé que:
a) no partim de zero, sinó que portem més de trenta anys treballant el plurilingüisme, i, per tant,
b) tenim comprovat i existeixen estudis publicables que demostren que l'aprenentatge de llengües equilibrat només està garantit en els programes que donen preeminència a la llengua minoritzada.
c) Cal dotar de suficient nombre de llocs de treball les assessories de valencià per garantir la promoció i informació dels programes lingüístics.

• Formació del professorat

Cal que el professorat no només reba formació en llengües, sinó també en plurilingüisme, treballat des d'un punt de vista global i integrat, i no com una simple juxtaposició de llengües (TIL i TILC).

• Acreditacions

A banda de les acreditacions que estan previstes per al nou Programa, s'hauria de plantejar des d'ara mateix la possibilitat d'homologar els coneixements lingüístics adquirits fins a 4t d'ESO amb el B1 de valencià.

MÉS ENLLÀ DEL DECRET, TEMES A TENIR EN COMPTE PEL GOVERN

- Derogar la LOMCE: Alguns aspectes d'aquest Decret estan viciats de base per imposició de la LOMCE que caldria derogar urgentment. Per això, les entitats i els sindicats demanen el Consell que actue davant el Govern i les Corts Espanyoles i la Conferència Sectorial d'Educació per fer-ho efectiu.

30 Setembre Acte a València de Solidaritat amb el professorat de les Illes Balears

• Solidaritat de classe amb els nostres companys i companyes de les Illes Balears.
• Serà dilluns 30 de Setembre a les 17:30h a Nàpols i Sicília 5 (València).

Pels drets lingüístics i de ciutadania: DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA

Una ofensiva contra la llengua

Els darrers mesos s’han succeït atacs sistemàtics contra la llengua catalana arreu dels territoris, que s’han intensificat arran de l’Avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), l’anomenada “Llei Wert”. Enfront d’aquest ofensiva, CCOO decideix manifestar-se en defensa de llengua catalana i els drets lingüístics del la ciutadania.

Els governs conservadors i centralistes a l'Estat i a les autonomies estant plantejant una ofensiva, una involució, que pretén desmuntar els avenços normalitzadors realitzats en els darrers 30 anys. Volen imposar una concepció uniformadora i homogeneïtzadora a tot l’Estat espanyol.

En els territoris on governa el PP, s’exerceix una persecució contra la llengua pròpia a través de canvis legislatius i polítiques limitadores de l’ús i l’aprenentatge del català.

També es pretén obtenir els mateixos resultats a través de lleis estatals o la lluita als tribunals de justícia, pr

esentant recursos i entorpint la normalització.

Enfront d'aquesta situació CCOO referma el seu comprimís amb la llengua i situa, novament,  la defensa de la llengua com un dels objectius en el marc de la lluita pels drets socials.

El coneixement de la llengua és un dels factors de cohesió social

Des del seu inici i per ser un dels seus principals propòsits, el nostre sindicat ha estat un lloc de trobada de treballadors i treballadores, nascuts ací i vinguts d'altres indrets, que ha fet de CCOO un instrument decisiu per la cohesió social. Això s'ha fet des d'una cultura sindical que té un fort convenciment que allò que ens uneix a tots els treballadors i les treballadores, més enllà de totes les diferències de caràcter cultural i de llengua, és un fort vincle social.

En aquest sentit, el sindicat considera que el coneixement i l'ús del català és un dret de ciutadania -un dret de totes les persones que resideixen i que les administracions han de garantir.

No podem oblidar que el coneixement de les llengües oficials és un factor de cohesió social, ja que facilita l'accés de les persones a altres drets bàsics, com el dret al treball, la salut, l'educació i la participació, i, alhora, propicia la integració social, en la mesura que actua com un element de relació amb la societat.

En aquest sentit les polítiques de promoció de l'ús de la llengua no es poden desvincular de les polítiques de millora de la qualitat de l'ocupació, de millora de l'educació o de l'accés a un habitatge digne, entre altres serveis bàsics. Des del nostre punt de vista, l'ampliació dels drets socials de ciutadania i la generalització dels nivells de benestar reforcen la cohesió i la complicitat en l'ús de la llengua pròpia.

La llengua un dret de ciutadania

CCOO defensem un model lingüístic i educatiu que garantisca la normalització de la llengua pròpia del territori. Els ciudatans que viuen als nostres territoris  tenen el dret a conèixer i usar la seua pròpia llengua.

Les polítiques lingüístiques han de garantir aquest dret de tot ciutadà a poder usar amb normalitat la seua llengua en qualsevol àmbit de la vida pública. 

Per això són imprescindibles polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la llengua pròpia, per fer present el català a les administracions, a l’escola, als mitjans de comunicació, etc. i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social. 

Un model educatiu per construir  comunitat i convivència

L’educació juga un paper central en la normalització lingüística i cultural i resulta imprescindible una política educativa integradora i que garantisca el domini de les llengües del país. No que faça desaparèixer els programes d’immersió lingüística, i trenque de soca-rel la seua normalització a través de l’ensenyament. També que establisca les bases d’una societat sense fractures amb cohesió social i cultural, sense discriminacions ni segregació per comunitats lingüístiques i culturals.

En definitiva, la distribució de l'alumnat per models indueix una classificació tant socioeconòmica com cultural, que les polítiques d'equitat pretenen evitar. Es tracta de garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat independentment del seu origen i la seua llengua familiar o habitual.

Però per garantir aquests objectius de domini lingüístic i cohesió social són també necessàries polítiques culturals i lingüístiques més enllà de l’escolarització. La normalització de la llengua està íntimament vinculada a la construcció d’una comunitat amb cohesió social i diversitat cultural.

Les polítiques educatives, lingüístiques, culturals i les polítiques socials han d’anar de la mà. Les retallades de recursos per a desenvolupar aquestes polítiques integrals d’atenció a les persones estan avui, fortament amenaçades.

En aquest sentit és paradoxal com la involució conservadora aprofita el moment per treure drets de ciutadania entre d’altres els drets lingüístics.

D'altra banda, cal tenir en compte que la diversitat de la població actual és una oportunitat per a construir una nova identitat basada en un projecte col•lectiu, que s'obri al multilingüisme. Aquesta política s'ha de desenvolupar amb la promoció, la protecció i la preservació de la diversitat lingüística i cultural com un factor de riquesa i amb la sensibilització de la població en general sobre els valors positius de la diversitat lingüística i de la preservació del patrimoni lingüístic col•lectiu.

Així construirem una nova identitat en què el factor de cohesió social estarà basat en un projecte comú de millora del benestar de les persones, i que inclou la llengua entre altres elements igualment importants.

Això doncs des de les CCOO de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

Reclamem unes polítiques lingüístiques pels nostres territoris que permeten avançar en la normalització de la llengua pròpia.

Reclamem unes polítiques socials que permeten incorporar els drets lingüístics i culturals al bagatge formatiu de tota la ciutadania.

Reclamem un model educatiu integrador i sense separació de l’alumnat per motius lingüístics, socials, ètnics i o culturals.

CCOO aposta perquè el català, com a llengua pròpia del territori, siga una llengua compartida per tothom, perquè siga veritablement una llengua d'acollida en una societat que garantisca la igualtat de drets i de deures de tota la ciutadania.

25 d’abril de 2013

Campaña “Aturem la LOMCE” de les Federacions d'Educació de Catalunya, Illes Balears i País Valencià

• Cartell “Aturem la LOMCE”
• Díptic “Aturem la LOMCE”

Els sindicats de l’ensenyament defensem l’escola catalana (comunicat unitari)

 Els sindicats de l’ensenyament defensem l’escola catalana (comunicat unitari)

Davant la sentència del TSJC

Els sindicats de l’ensenyament defensem l’escola catalana