Per la competència lingüística igual i de qualitat a tots els territoris de parla catalana

CCOO sol·licita una revisió de la titulació didàctica de capacitació lingüística per adequar-la a la realitat sociolingüística actual

Les federacions d’educació de Balears, Catalunya i País Valencià acorden instar a l’eliminació de les titulacions de capacitació didàctica en català per a l'ensenyament

D'acord amb les conclusions de les darreres reunions entre les federacions CCOO educació, FE CCOO IB i FE CCOO PV hem estat elaborant una proposta que facilite la mobilitat del professorat acreditat lingüísticament i professional per impartir docència en català entre els territoris que tenim assumit aquest requisit com a exigència per garantir els drets lingüístics i educatius de la ciutadania.

El diagnòstic assolit es bassa en dues constatacions:

D’una banda, s’ha aconseguit l’homologació de la titulació en competència lingüística, que a hores d’ara és un nivell C1 en el marc comú europeu de referència, però es manté l’asimetria dels requisits de capacitació de cada administració educativa. Així, mentre Catalunya solament exigeix la competència lingüística d’aquest nivell C1, Balears i País Valencià mantenen titulacions de capacitació afegides i diferents en cada administració autonòmica.

De l’altra s’ha valorat, juntament amb consultes en l’àmbit pedagògic i lingüístic, el canvi de context sociolingüístic produït des de la normalització establerta al món educatiu i social des dels primers estatuts d’autonomia després de la transició democràtica i les diferents legislacions educatives i lingüístiques. En aquest sentit, hi ha coincidència en el sentit que amb una competència lingüística en català corresponent al nivell C1 una persona amb formació pedagògica corresponent al nivell que impartirà de la seua especialitat no necessita cap altra formació didàctica específica en cap de les llengües pròpies de la seua autonomia.

Recordem que acreditar el nivell C1 significa que la persona així acreditada és capaç de comprendre una àmplia varietat de textos extensos i amb cert nivell d'exigència, així com reconéixer-hi sentits implícits. Sap expressar-se de manera fluïda i espontània sense mostres molt evidents d'esforç per trobar l'expressió adequada. Pot fer un ús flexible i efectiu de l'idioma per a finalitats socials, acadèmiques i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes de certa complexitat, mostrant un ús correcte dels mecanismes d'organització, d’articulació i de cohesió del text. I per tant pot desenvolupar-se en la seua tasca docent en qualsevol de les dues llengües cooficials del seu territori.

En conseqüència, les tres federacions dels territoris esmentats hem acordat instar a les administracions educatives respectives a eliminar el requisit de la capacitació didàctica en la llengua pròpia per accedir a cap lloc docent.

Igualment, considerem que en el context multilingüe en el qual es desenvolupa actualment l’educació és necessari incentivar i fomentar la formació en competències lingüístiques diverses i també en l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües en les seues diverses aplicacions i àmbits: TIL, TILC, AICLE, etc. Instem per tant a les administracions autonòmiques que reconeguen com a mèrits en els concursos administratius (trasllats, complements per formació, oposicions, promoció interna, etc.) les capacitacions que fins ara s’han anat impartint, les diverses acreditacions en el marc comú europeu de referència i la formació en Tractament Integrat de Llengües i Continguts.

 

País Valencià: exigència de la capacitació lingüística al professorat de Secundària i FP

CCOO aconsegueix protecció per a les persones en borsa i flexibilitat en l’obtenció del requisit

 

El proper 1 de setembre s'aconseguirà, amb la finalització del període transitori marcat per l'Ordre 90/2014, al País Valencià, per fi, la igualtat lingüística pel que fa a les places del professorat en tots els nivells d'educació obligatòria, al batxillerat i a la formació professional. Aquesta igualtat s'assolirà pel fet que totes les places docents estaran catalogades amb els requisits de competència lingüística en les dues llengües oficials del País Valencià: el castellà i el valencià (el nostre català).

La finalització d'aquest període transitori implica l'exigència de la capacitació lingüística al professorat dels nivells esmentats que sol·licite el País Valencià en el concurs de trasllats i també - si atenem a la legalitat estricta - l’expulsió de les borses de Secundària i FP del professorat que no tinga la capacitació en valencià. Davant aquest extrem, CCOO ha aconseguit que es permeta desactivar-se en les adjudicacions de places al professorat interí sense capacitació sense pèrdua del seu lloc a la borsa i se'ls permeta activar-se una vegada presenten el requisit. També ha aconseguit augmentar la convocatòria de cursos i de proves d'acreditació de C1 i capacitació. 

CCOO amb altres organitzacions sindicals, cíviques i partits polítics es va sumar a la iniciativa d'ACPV per una veritable llei d'Igualtat Lingüística

CCOO valora com a una mesura de defensa dels drets laborals la desactivació voluntària de la borsa, per a evitar ser expulsats d’ella. El professorat podrà tornar a activar-se (en el mateix lloc) una vegada tinga el C1 i la capacitació en valencià. La desactivació voluntària no té cap conseqüència dolenta ni respecte al dret de cobrament d’atur ni de cobrament de nòmina. CCOO desacredita qualsevol informació en sentit contrari que us haja pogut arribar.

Sobre la moratòria en l'aplicació de la catalogació de Secundària i FP en valencià, demanada per algun altre sindicat, CCOO considera que eixa petició de moratòria ens situa de nou en l'escenari de confrontació lingüística que busquen interessadament la dreta política i sindical. Destaca a més a més que els terminis es van signar en 2013 amb unanimitat sindical i aleshores ja era un termini tardà quant als drets lingüístics de l'alumnat (recordem que la Lei d'Ús i Ensenyament en Valencià és de 1983).

El sindicalisme de classe defensa els drets laborals (com ara amb la desactivació) i també els drets de ciutadania (com ara amb la catalogació). Aquest debat per tant el considerem tancat i ara és el moment de defensar més formació i més accessible per aquest professorat i millors drets lingüístics per a l’alumnat.

Homenatge a Ovidi Montllor

Comissions Obreres del País Valencià ha realitzat un homenatge a Ovidi el dimarts 5 de maig a la sala d'actes de la seu de València. L'acte va començar amb la presentació i projecció del documental 'Ovidi per Ovidi' produït per TV3.

Taula rodona

Ver más imágenes

Després del documental, el Cor Lleonard Giner va interpretar algunes de les versions realitzades de les seues cançons i d'altres cantautors, que varen posar en peu l'auditori. 
 
La taula rodona d'inauguració de l"exposició d"obres pictòriques va comptar amb el seu autor, Toni Miró, el secretari general de CCOO PV, Paco Molina, el regidor de l'ajuntament d’Ontinyent, Jose Antonio Calabuig, i del d’Alcoi, Paco Agulló. Va moderar amb maestria Núria Cadenes, filòloga, escriptora i autora del llibre 'L'Ovidi'. 

Les dolçaines i tabals d'Estrela Roja de Benimaclet es van encarregar de la cloenda. Aquesta iniciativa artística de quadres sobre l'Ovidi es pot veure durant tot el mes de maig a la seu de CCOO PV.

A l'acte d'homenatge de CCOO PV a Ovidi Montllor, amb ocasió del cumpliment aquest 2015 de 20 anys de les seues vacances.

El cor Lleonard Giner de Tavernes Blanques interpreta "M'aclame a tu", poema de Vicent Andrés Estellés amb música d'Ovidi Montllor.

5 de maig de 2015

El plurilingüisme del PP: destrucció del consens i pobresa cultural

VOT PARTICULAR DE LA FE CCOO PV al Consell Escolar autonòmic valencià

Vot particular presentat per Miguel Àngel Puig al CECV com a representat de la FE CCOO PV davant l'Ordre per la qual es desenvolupa el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre

VOT PARTICULAR:

Des de la FE CCOO PV demanem la retirada de l’orde i el seu pas de nou per la negociació amb els agents socials implicats en la defensa del patrimoni lingüístic valencià així com per la Mesa Sectorial.

La qüestió fonamental resideix en que l’administració defensa la necessitat de buscar un equilibri, però en el tema de la llengua buscar un equilibri és perpetuar la desigualtat. El increment de l’ús social del valencià aconseguit en els últims anys disminuirà a marxes forçades amb l’aplicació d’una normativa que no s’ha consensuat amb tots els estaments implicats.

A més aquesta orde va en contra de la necessitat expressada en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües minoritàries i fins i tot de l’estatut d’autonomia que al seu article sext, concretament en el punt cinquè diu “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació de valencià”. Una llengua, que segons un recent estudi de la Universitat Valencia, es troba en un vertader perill d’extinció ja que s’ha valorat que poden quedar-li cinquanta anys d’existència si no s’actua a través de polítiques de conservació i consideració específica.

Sol·licitem, a més, que s’estableixi un calendari de reunions que permeta un anàlisi de la realitat actual en que es troba l’aplicació dels programes plurilingües, de la realitat social i de la greu amenaça que pateix el valencià, principal exponent de representació de la cultura i de la identitat del poble valencià i que una vegada més es veu amenaçat per aquesta administració.

L’avaluació positiva dels programes enriquits que es venien desenvolupant prèviament a la publicació del decret de plurilingüisme ens indiquen que aquell  era el camí a seguir, dur a tota la societat a un model plurilingüe que sols s’ha provat en tres centres educatius, del que no coneixem els resultats, agafant únicament com a referència una aplicació experimental desenvolupada en circumstàncies molt concretes i específiques és posar en risc el model lingüístic educatiu de tota una generació d’alumnes.

Una vegada més la LOMCE ve a interferir en la realitat educativa de la nostra comunitat, prova palesa d’un govern que elimina competències autonòmiques i centralitza decisions molt en contra del que demanda la major part de la societat de l’estat. Ho fa establint per norma la necessitat de que a més de en les àrees instrumentals s’impartisca un assignatura més en castellà. Si a això sumem l’aplicació plurilingüe autonòmica que també planteja la impartició d’un àrea més en anglès la conclusió és ben clara, el que anem a tindre és més castellà i més anglès a les aules.

En una societat on el valencià sols és requisit per a treballar a l’àmbit de l’ensenyament públic; on no hi ha mitjans de comunicació públics que potencien i revitalitzen l’ús de la llengua; on la globalització i la pressió empresarial sols remarca la necessitat de parlar en una llengua estrangera, l’aplicació d’aquesta ordre vindrà a marcar un punt i final en la protecció del valencià.

El català als territoris de parla catalana. El camí (lent i tortuós) cap a la normalitat lingüística

VIII Jornades de Normalització Lingüística de CCOO
VIURE EN CATALÀ I SENSE CAP RETALLADA
Castelló 30 gener 2014

COMUNICACIÓ
Miguel Àngel Pradilla Cardona

Universitat Rovira i Virgili & Institut d’Estudis Catalans

El català als territoris de parla catalana. El camí (lent i tortuós) cap a la normalitat lingüística

 Aquest és una de les dues comunicacions presentades a la primera jornada cel·lebrada al País Valencià, dins d'aquestes huitenes jornades de normalització organitzades per #XarxaSolidaritat a Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

Es tracta d'un estudisobre la situació acutal de l'ús social del català i també de les perspectives futures.

Aqui disposeu de les diapositives que es van projectar i ben aviat possarem a la vostra disposició la gravació en vídeo de la xerrada.

País Valencià: VIII Jornades de Normalització lingüística de CCOO

VIII Jornades de Normalització lingüística de CCOO

Les CCOO de Catalunya, País Valencià i Illes Balears convoquem les VIII Jornades de Normalització Lingüística.

La Confederació Sindical de CCOO PV i la Federació d’Ensenyament donen suport a la defensa del valencià que du endavant Escola Valenciana

• El sindicat valora que és imprescindible la tasca que Escola Valenciana desenvolupa en la promoció del valencià al món educatiu i dels drets lingüístics de la ciutadania
• La CS CCOO PV i la FE CCOO PV participen en el projecte "verkami" d’Escola amb una aportació institucional i animen a la seua afiliació a col•laborar-hi

Escola Valenciana

Les organitzacions Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua, la Confederació Sindical de CCOO PV i la Federació d’Ensenyament de CCOO PV van mantindre el passat 12 de novembre una reunió per estudiar la forma de col•laborar conjuntament en la promoció del valencià al món educatiu, el seu ús social i la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania.
Des de les tres organitzacions es valora que la tasca que realitza Escola Valenciana respecte d’aquests temes és de molta importància en el context actual en el qual la política lingüística i educativa dels governs centrals i autonòmic estan deixant de banda la promoció i defensa de les llengües cooficial en l’àmbit estatal.

En conseqüència, tant Escola Valenciana, com la Federació d’Ensenyament i la Confederació Sindical CCOO PV volem informar a la ciutadania i a l’afiliació que les col•laboracions entre totes tres organitzacions que ara mateix s’estan duent a terme són relatives a diversos àmbits educatius i socials:

D’una banda, l’aplicació del requisit lingüístics per a les places docents en l’ensenyament secundari al País Valencià. Des de la constatació que la promoció i defensa del valencià implica necessàriament la garantia de l’accés a l’ensenyament en valencià de tota la ciutadania, en aquest àmbit, la col•laboració ha estat de llarg recorregut i ha consistit tant en la conscienciació social d’aquesta necessitat com en l’elaboració d’una proposta per a l’administració educativa que respecta els drets laborals del professorat a l’hora que garanteix els drets lingüístics de l’alumnat i les seues famílies. En aquest sentit, la publicació de l’aplicació del requisit lingüístic al DOCV del passat 8 de novembre suposa un pas endavant en la normalització lingüística del valencià, si més no, a l’àmbit educatiu i la tasca que resta ara és ajudar els centres educatius que puguen construir els seus projectes lingüístics tenint en compte que, a partir d’ara, la capacitació del professorat serà un requisit a tots els nivells educatius.

Un altre àmbit de col•laboració és la defensa dels drets lingüístics més enllà de l’àmbit educatiu i amb aquest objectiu s’està treballant en la construcció d’una plataforma i un portal mitjançant el qual la ciutadania puga denunciar les agressions contra els seus drets lingüístics i sol•licitar l’assessorament que considere necessari per a la defensa dels seus drets.

Les col•laboracions s’estenen, finalment, a les iniciatives que les tres organitzacions s’emprenen per tal de millorar l’ús social de la nostra llengua com ara les accions de la plataforma “xarxa solidaritat” creada per les CCOO del País Valencià, Catalunya i Illes Balears i les seues federacions d’educació per coordinar les propostes en aquesta direcció i l’oposició a les polítiques educatives del PP contra les llengües cooficials i, especialment, la LOMCE; o també el Voluntariat pel Valencià que promou i organitza Escola Valenciana amb l’objectiu de posar a l’abast de la ciutadania la possibilitat d’aprendre valencià mitjançant la conversa amb persones voluntàries que volen compartir aquest esforç.

Per tots aquests motius, des de les organitzacions sindicals s’ha decidit, a més a més, col•laborar amb el sosteniment econòmic d’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua comprant una recompensa del projecte de micromecenatge “Fes Escola Valenciana!” que l’associació ha obert en la plataforma Verkami i animant la seua afiliació a secundar aquesta iniciativa amb la seua pròpia aportació econòmica i donant suport a les iniciatives que es puguen portar a terme en defensa i promoció de la nostra llengua.

Projecte Fes Escola Valenciana! 

#XarxaSolidaritat des de la FE CCOO del País Valencià

Material per a la solidaritat amb la lluita docent a les Illes

Material per a la difusió de la Solidaritat amb la lluita de la comunitat educativa

i la vaga indefnida dels i les docents de les Illes.

Les Federacions d'Educació de les Comissions Obreres 

del País Valencià, Illes i Catalunya llancen la #XarxaSolidaritat.

Cartells i altres imatges: Vos convidem a descarregar les imatges, 
penjar-les, fer difusió, posar-les com a foto de perfil a les xarxes, etc.

A Facebook: Vore el grup "SOM educació, SOM ciutadania"

Twitter: seguiu a @feccooib, @educacio_ccoopv, @ccooeducacio, 

Cartell central

@feccoo, @tonibaos, @AssembleaDocent. Hastags #XarxaSolidaritat, 
#VagaIndefinidaDocents

Blocs: http://escolaencatala.blogspot.com/
http://treballaralescolapublica.blogspot.com.es/
http://assembleadocentsib.blogspot.com/

Pels drets lingüístics i de ciutadania: DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA

Una ofensiva contra la llengua

Els darrers mesos s’han succeït atacs sistemàtics contra la llengua catalana arreu dels territoris, que s’han intensificat arran de l’Avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), l’anomenada “Llei Wert”. Enfront d’aquest ofensiva, CCOO decideix manifestar-se en defensa de llengua catalana i els drets lingüístics del la ciutadania.

Els governs conservadors i centralistes a l'Estat i a les autonomies estant plantejant una ofensiva, una involució, que pretén desmuntar els avenços normalitzadors realitzats en els darrers 30 anys. Volen imposar una concepció uniformadora i homogeneïtzadora a tot l’Estat espanyol.

En els territoris on governa el PP, s’exerceix una persecució contra la llengua pròpia a través de canvis legislatius i polítiques limitadores de l’ús i l’aprenentatge del català.

També es pretén obtenir els mateixos resultats a través de lleis estatals o la lluita als tribunals de justícia, pr

esentant recursos i entorpint la normalització.

Enfront d'aquesta situació CCOO referma el seu comprimís amb la llengua i situa, novament,  la defensa de la llengua com un dels objectius en el marc de la lluita pels drets socials.

El coneixement de la llengua és un dels factors de cohesió social

Des del seu inici i per ser un dels seus principals propòsits, el nostre sindicat ha estat un lloc de trobada de treballadors i treballadores, nascuts ací i vinguts d'altres indrets, que ha fet de CCOO un instrument decisiu per la cohesió social. Això s'ha fet des d'una cultura sindical que té un fort convenciment que allò que ens uneix a tots els treballadors i les treballadores, més enllà de totes les diferències de caràcter cultural i de llengua, és un fort vincle social.

En aquest sentit, el sindicat considera que el coneixement i l'ús del català és un dret de ciutadania -un dret de totes les persones que resideixen i que les administracions han de garantir.

No podem oblidar que el coneixement de les llengües oficials és un factor de cohesió social, ja que facilita l'accés de les persones a altres drets bàsics, com el dret al treball, la salut, l'educació i la participació, i, alhora, propicia la integració social, en la mesura que actua com un element de relació amb la societat.

En aquest sentit les polítiques de promoció de l'ús de la llengua no es poden desvincular de les polítiques de millora de la qualitat de l'ocupació, de millora de l'educació o de l'accés a un habitatge digne, entre altres serveis bàsics. Des del nostre punt de vista, l'ampliació dels drets socials de ciutadania i la generalització dels nivells de benestar reforcen la cohesió i la complicitat en l'ús de la llengua pròpia.

La llengua un dret de ciutadania

CCOO defensem un model lingüístic i educatiu que garantisca la normalització de la llengua pròpia del territori. Els ciudatans que viuen als nostres territoris  tenen el dret a conèixer i usar la seua pròpia llengua.

Les polítiques lingüístiques han de garantir aquest dret de tot ciutadà a poder usar amb normalitat la seua llengua en qualsevol àmbit de la vida pública. 

Per això són imprescindibles polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la llengua pròpia, per fer present el català a les administracions, a l’escola, als mitjans de comunicació, etc. i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social. 

Un model educatiu per construir  comunitat i convivència

L’educació juga un paper central en la normalització lingüística i cultural i resulta imprescindible una política educativa integradora i que garantisca el domini de les llengües del país. No que faça desaparèixer els programes d’immersió lingüística, i trenque de soca-rel la seua normalització a través de l’ensenyament. També que establisca les bases d’una societat sense fractures amb cohesió social i cultural, sense discriminacions ni segregació per comunitats lingüístiques i culturals.

En definitiva, la distribució de l'alumnat per models indueix una classificació tant socioeconòmica com cultural, que les polítiques d'equitat pretenen evitar. Es tracta de garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat independentment del seu origen i la seua llengua familiar o habitual.

Però per garantir aquests objectius de domini lingüístic i cohesió social són també necessàries polítiques culturals i lingüístiques més enllà de l’escolarització. La normalització de la llengua està íntimament vinculada a la construcció d’una comunitat amb cohesió social i diversitat cultural.

Les polítiques educatives, lingüístiques, culturals i les polítiques socials han d’anar de la mà. Les retallades de recursos per a desenvolupar aquestes polítiques integrals d’atenció a les persones estan avui, fortament amenaçades.

En aquest sentit és paradoxal com la involució conservadora aprofita el moment per treure drets de ciutadania entre d’altres els drets lingüístics.

D'altra banda, cal tenir en compte que la diversitat de la població actual és una oportunitat per a construir una nova identitat basada en un projecte col•lectiu, que s'obri al multilingüisme. Aquesta política s'ha de desenvolupar amb la promoció, la protecció i la preservació de la diversitat lingüística i cultural com un factor de riquesa i amb la sensibilització de la població en general sobre els valors positius de la diversitat lingüística i de la preservació del patrimoni lingüístic col•lectiu.

Així construirem una nova identitat en què el factor de cohesió social estarà basat en un projecte comú de millora del benestar de les persones, i que inclou la llengua entre altres elements igualment importants.

Això doncs des de les CCOO de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

Reclamem unes polítiques lingüístiques pels nostres territoris que permeten avançar en la normalització de la llengua pròpia.

Reclamem unes polítiques socials que permeten incorporar els drets lingüístics i culturals al bagatge formatiu de tota la ciutadania.

Reclamem un model educatiu integrador i sense separació de l’alumnat per motius lingüístics, socials, ètnics i o culturals.

CCOO aposta perquè el català, com a llengua pròpia del territori, siga una llengua compartida per tothom, perquè siga veritablement una llengua d'acollida en una societat que garantisca la igualtat de drets i de deures de tota la ciutadania.

25 d’abril de 2013

Campaña “Aturem la LOMCE” de les Federacions d'Educació de Catalunya, Illes Balears i País Valencià

• Cartell “Aturem la LOMCE”
• Díptic “Aturem la LOMCE”